QUIN ES EL NOSTRE ANIMAL FAVORIT?
En aquesta última sessió Juan Fra ens va fer una proposta molt dinàmica amb la qual hi haguérem de xarrar sobre el nostre animal favorit d'aquella manera que més ens agradés.
Quan el professor ens va dir d'escollir un animal que s'ens ocorrira vaig pensar amb uns quants, ja que la veritat que m'agraden quasi tots, però també vaig pensar que no podia deixar de banda al meu amic i company "Art".
Art és un amic que tenim el meu germà i jo des de fa sis anys. Sempre hem volgut tindre una mascota però la meva mare sempre s'ha negat, ja que deia que seríem uns irresponsables i li tocaria cuidar-los a ella (tenia en raó). Així que nosaltres sempre que ens proposaven alguna persona d'animals que la gent no en volien ho intentàvem però no hi havia manera, també s'ha de dir que vivim a un pis i un animal allí no seria prou feliç. Passaren els anys i el meu germà es casà i en digué que ell anava a viure a una casa que si anàvem als animals d'acollida per acollir-ne algun,jo podria anar sempre que volguera a cuidar-lo. Vam anar a veure que tal i allí estava ell tan bonic i tan "menudet" amb una cara d'amor i de simpatia que pareixia que des del primer moment haguéssim connectat. Vam decidir posar-li Art, encara que de vegades li diem amb un to carinyós Arti i quan ens enfadem Artiste.
Arti es un gos molt amorós, simpàtic, cel·los quan fem més cas a les menudetes des de fa poc de la casa, no lladra i alguna cosa curiosa que fa és que quasi sempre el timbre de la casa del meu germà no funciona i quan ens sent des de fora sense cridar-lo o el que sigui lladra per avisar al meu germà. Art és un gos amb de glamur quan anem a passejar-lo meneja el cul com si estiguéssim a la passarel·la de Los Angeles de Victoria Secret ( haurem de ficar-lo en mode operació triquini).
Una anècdota que hi puc contar i ben graciosa que és. No fa molt de temps estàvem cuinant una coca a casa el meu germà ben bona i vam pensar el deixem que es geli i en vindre de passejar sopem. Quan arribarem a casa Artiste no parava de vindre darrere nostra com quan plou o fa rellampega i nosaltres dèiem que pesat està hui, quan arribarem a la cuina no ens adonarem i ens posarem a preparar la taula vam veure que no estava i entre tots ens preguntàvem on l'havíem deixat i fou en aqueix moment quan vam caure que el nostre nodridíssim Art s'havia menjat el nostre sopar, ara ens fa molta rissa en aquell moment, sincerament, no tant.
En conclusió tindre una mascota és tindre un company, algú que et fa companyia, amb el que el qual et recolzes i et diverteixes i pensi que el millor que vam fer va ser adoptar-lo, per què per comprar un gos perquè no ajudar...
Art, t'estimem!
